1. 2. Recomanacions i marc normatiu

L’estadística oficial es regula per la Llei 12/1989, de funció de l’estadística pública, i per la Llei 23/1994, d’estadística de Catalunya, i es troba incorporada en un pla estadístic que s’erigeix en l’instrument d’ordenació i planificació de l’estadística d’interès governamental. En aquest sentit, l’estadística oficial no inclou totes les operacions estadístiques que pot arribar a fer una Administració pública. En el context d’aquesta guia, per referir-nos al conjunt d’estadístiques produïdes per una Administració pública, siguin o no oficials, utilitzarem el terme estadística pública, malgrat que som conscients que a l’Estat espanyol s’utilitza com a sinònim d’estadística oficial.

La incorporació de la perspectiva de gènere en les estadístiques oficials ha estat un tema recurrent en les conferències mundials sobre la dona (Mèxic, 1975; Nairobi, 1985, i Pequín, 1995). D’aquesta manera, s’ha anat avançant des de la demanda d’estadístiques específiques per a les dones fins a la transversalització del gènere (gender mainstreaming) en les diverses polítiques. Actualment, l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE), basant-se en les recomanacions de la UNSTATS, estableix les indicacions següents a l’hora de produir estadístiques amb perspectiva de gènere.

1. La recol·lecció de dades desagregades per sexe constitueix un component essencial de les estadístiques de gènere, però no n’hi ha prou. A més, hi ha vegades que no es recopilen dades desagregades per sexe (per exemple, el sexe dels propietaris d’empreses) o que no es difonen.
2. Les dades que reflecteixen qüestions de gènere es refereixen a la producció d’estadístiques sobre temes rellevants per al gènere, com ara la utilització del temps, les violències masclistes o la quota de dones i homes en els rols de presa de decisions.
3. Cal revisar els conceptes i les definicions per assegurar-se que cobreixen totes les formes de treball; per exemple: que el treball domèstic no remunerat es defineix clarament com una forma de treball, malgrat que no es compti com a ocupació, tal com es mostra a la infografia “Mesurar el treball. (IN)visibilitzar les desigualtats”.
4. La reducció del biaix de gènere en estadística suposa assegurar-se que els qüestionaris i els mètodes de recollida no acaben esbiaixant els resultats per a homes o dones. Sovint, això requereix sensibilitzar els i les responsables de les estadístiques perquè considerin si la manera com es recopilen les dades pot acabar generant un resultat diferent per als homes en comparació amb les dones (per exemple, en alguns països és tabú admetre que les dones treballen, però fer preguntes de manera diferent podria superar-ho), i cal formar enquestadors i enquestadores per assegurar-se que no influeixen en els resultats per la forma en què fan o no fan les preguntes, etc.

En els darrers anys, les administracions públiques catalanes han anat prenent consciència d’aquestes recomanacions de l’EIGE i han assumit que el gènere constitueix una variable clau per comprendre i transformar la societat, per la qual cosa la producció d’estadístiques amb perspectiva de gènere esdevé una condició necessària per al disseny, la implementació i l’avaluació de polítiques públiques transformadores. A aquest canvi hi han contribuït tant l’aprovació d’un marc normatiu en consonància amb els estàndards europeus (directives 2004/113/CE, 2006/54/CE i 2010/41/UE) com l’empenta demostrada pel moviment feminista, que ha afavorit la creació d’una consciència i sensibilitat més grans en l’opinió pública al voltant del gènere.

A l’Estat espanyol, l’aprovació de la Llei 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, va establir l’obligatorietat dels poders públics d’incloure la variable sexe en les estadístiques, les enquestes i la recollida de dades. Així mateix, l’adhesió de la Generalitat de Catalunya a la Carta internacional de dades obertes, mitjançant l’Acord de Govern 154/2018, estableix la necessitat d’alliberar dades desagregades per gènere, edat i altres categories en tots els nivells de l’Administració. Tanmateix, encara som lluny d’aquesta fita. De fet, només un 13% dels conjunts de dades (data sets) publicats al portal de dades obertes de la Generalitat estan desagregats per sexe.

A Catalunya ja en la Llei 8/2001, de 14 de juny, del Pla Estadístic de Catalunya 2001-2004, s’instava que les estadístiques es desglossessin per gènere. Tanmateix, ha estat gràcies a l’aprovació de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, que s’ha establert l’obligatorietat de garantir la integració efectiva de la transversalitat en la perspectiva de gènere en totes les estadístiques públiques produïdes a Catalunya.

Article 56. Adequació d’estadístiques i estudis

Les administracions públiques de Catalunya, per garantir la integració efectiva de la transversalitat en la perspectiva de gènere, han de:

a) Incloure sistemàticament la variable del sexe en totes les estadístiques, enquestes i recollida de dades que duguin a terme.

b) Establir nous indicadors estadístics que permetin de conèixer millor les diferències en els rols socials, les necessitats, les condicions, els valors i les aspiracions de dones i homes en cada situació, circumstància i estadi de la vida, i incloure aquests indicadors en les operacions estadístiques.

c) Dissenyar mecanismes i introduir indicadors estadístics per millorar el coneixement de la incidència d’altres variables que siguin generadores de discriminacions múltiples en els diferents àmbits d’intervenció.

d) Explotar les dades de què es disposa amb l’objectiu de conèixer les situacions, les condicions, les aspiracions i les necessitats de dones i homes en els diferents àmbits d’intervenció.

e) Revisar i, si escau, adequar les definicions estadístiques existents per contribuir al reconeixement i la valoració del treball de les dones i evitar l’estereotipació negativa de determinats col·lectius.

Així mateix, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, en l’article 30 estableix la necessitat que les administracions públiques catalanes incloguin en els estudis no només les dades desagregades pels diferents eixos de desigualtat, sinó també els indicadors i procediments que permetin generar un coneixement de les causes i els efectes de la discriminació.

Article 30. Estadístiques i estudis

1. Les administracions públiques, per fer efectives les disposicions d’aquesta llei i de la legislació específica en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació, han d’introduir, en els estudis, memòries i estadístiques que elaborin, els aspectes següents:

a) Els indicadors i els procediments que permetin de conèixer les causes, l’extensió, l’evolució, la naturalesa i els efectes de la discriminació.

b) La perspectiva de gènere i les dades segregades per sexe i edat, i també, si s’escau, per tipologia de discapacitat, preferència sexoafectiva, origen i creences religioses, entre altres transversalitats.

2. Els indicadors estadístics han de prendre com a referència les observacions i les recomanacions dels comitès especialitzats de les Nacions Unides i, en particular, l’Observació general 31 del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, sobre la prevenció de la discriminació racial en l’Administració de justícia i el funcionament de la justícia penal.

3. El cos de Mossos d’Esquadra, les policies locals i la resta de cossos de seguretat que operin a Catalunya:

a) Han de fer formació específica en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació.

b) Han de recopilar les dades sobre el component discriminatori de les denúncies cursades; les han de processar en els sistemes estadístics de seguretat corresponents, i les han de facilitar periòdicament a la comissió de seguiment del compliment d’aquesta llei.

4. Les dades de caràcter personal obtingudes en l’àmbit de les actuacions a què es refereix aquest article queden protegides pel secret estadístic que regula la legislació sobre la funció estadística que sigui aplicable en cada cas i per la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

5. Les administracions públiques han de recopilar dades que permetin d’identificar els patrons de discriminació de tots els cossos de seguretat que operen a Catalunya i, en particular, l’ús de perfils racials en les tasques d’investigació i vigilància policials.

6. El departament competent en la matèria ha d’elaborar o encarregar i publicar periòdicament estadístiques i estudis qualitatius relatius, especialment, a:

a) Agressions i discriminacions contra les persones i els col·lectius a què fa referència l’article 1.

b) Denúncies presentades en virtut d’aquesta llei i denúncies penals presentades per delictes en els àmbits de discriminació a què fa referència la Llei.

c) Resolucions administratives i sentències judicials, i el sentit d’aquestes, relacionades amb l’objecte d’aquesta llei, en particular les que poden provar l’existència de discriminacions indirectes i ajudar a adoptar mesures per elaborar polítiques públiques antidiscriminatòries.

7. El departament competent en la matèria pot proposar d’establir acords i convenis amb altres administracions i institucions públiques i organitzacions per donar compliment a l’apartat 6.

Tanmateix, massa sovint la incorporació de la perspectiva de gènere s’ha limitat al punt a de l’article 56 (Llei 17/2015), “Incloure la variable sexe”, i ha progressat menys en la resta d’indicacions legals recollides en ambdues lleis: l’establiment de nous indicadors, el disseny de mecanismes que permetin conèixer l’efecte d’altres variables generades de discriminacions múltiples, la perspectiva interseccional, l’explotació conscient de les dades i la revisió de les definicions estadístiques existents. L’assumpció recent, per primera vegada, d’aquestes dues competències per part d’una mateixa conselleria, la d’IFE, obre un nou horitzó en aquest sentit. En aquesta guia ens proposem desplegar un instrument útil per fer-ho possible. En aquest sentit, ens basarem en l’anàlisi de mecanismes existents i la comparació crítica amb altres mecanismes i instruments.