3.1. Les preguntes: què, com, a qui i quan

A continuació, fem una reflexió sobre l’elecció de conceptes i variables, i presentem una relació d’àmbits que ja inclouen elements vinculats a la PGI, a més d’una referència a algunes variables clau de context.

Després analitzarem la manera en què es redacten les preguntes i el llenguatge utilitzat a aquest fi. A més, estudiarem algunes qüestions relacionades amb la mostra i, per acabar, farem referència al calendari i a la periodicitat de les operacions estadístiques.

3.1.1. Què es mira?

L’elecció dels conceptes que utilitzarem en el disseny de les estadístiques és un element clau per incorporar la PGI. Optar per una definició o una altra d’una variable reflecteix la nostra posició, el lloc des del qual ens apropem a la comprensió de la realitat, i determina el disseny dels qüestionaris i, per tant, la naturalesa de la informació que obtindrem. Així mateix, les categories que es tenen en compte i el detall amb què s’han recollit les definicions d’un concepte manifesten la rellevància que s’atorga a aquest concepte. En aquest sentit, a més de recollir sempre la variable sexe/gènere, és molt important treballar amb variables que donin compte de l’experiència de les dones i d’altres col·lectius minoritzats, i que permetin mesurar les desigualtats des d’una perspectiva interseccional.

Gràfic 3.1: Principals variables per a una anàlisi PGI

Font: elaboració pròpia.

En el gràfic 3.1 presentem el conjunt de variables que considerem rellevants en aquest sentit. Algunes poden configurar-se amb subconjunts de variables o agrupar-se entre si. Per exemple, d’acord amb l’article 3 de la Llei 5/208 modificada 17/2020:

• Quan analitzem la classe social, un factor important és la precarietat econòmica.

• Pel que fa a la diversitat funcional, hem de tenir en compte tant la física com la psicològica.

• La racialització té a veure amb factors com la situació administrativa, el color de la pell, l’ètnia, la religió.

Al final de la secció següent farem una proposta de preguntes específiques per a la majoria. Malgrat que entenem que les variables edat i classe són també centrals des de la PGI, no farem propostes respecte d’aquests paràmetres; en el primer cas perquè no creiem que la seva recollida tingui unes dificultats específiques; en el segon, perquè encara que és una variable que es recull en la majoria de les estadístiques, es fa d’una manera molt variada, com mostren les anàlisis bibliogràfiques de Loignon i Woehr (2018).

Volem constatar també que hi ha àmbits en què la PGI ha permès transformar la manera en què ja se signifiquen determinats conceptes. Es tracta, entre altres, dels àmbits del treball, els recursos, la salut i la violència. Així doncs, la salut ja no es considera simplement absència de dolor o, fins i tot, de malestar, sinó que se n’ha ampliat el marc per incloure-hi l’experiència de benestar amb una persona mateixa i amb altres persones o, com es fa en l’Enquesta de salut de Catalunya, es té present el cost que implica ser la persona cuidadora principal a la llar. Una altra possibilitat és analitzar com a determinants de la salut l’habitatge, els ingressos mensuals, el suport social i el treball, tal com fa l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que, a més a més, té en compte l’eix pel que fa al gènere. De manera semblant, ja no s’avaluen només els recursos econòmics o materials, sinó que es reconeix la importància de mesurar els recursos immaterials com a factors clau per al benestar. Finalment, el concepte de violència es troba en una revisió contínua que permet, progressivament, identificar maneres complexes, subtils o simbòliques de provocar dolor i/o danys físics o emocionals, clau per comprendre el funcionament de les violències masclistes i de gènere, però també en altres àmbits en què la relació de poder és un factor clau. Serà en el punt 3.3 on abordarem en detall les propostes desenvolupades al voltant de la mesura del treball.

Variables de context

Volem tornar a assenyalar, com ja s’ha fet en el segon capítol, que en la interseccionalitat els factors de context són clau (Rodó-Zárate, 2021), i fins i tot poden reflectir altres eixos de desigualtat. A continuació n’apuntem dos sobre els quals solem tenir informació i que considerem que han d’informar les nostres anàlisis.

Tipus de llar. El tipus de llar (de vegades, es pregunta directament i d’altres ens hi podem aproximar a través de l’estat civil) està relacionat amb la càrrega de cura i amb un nombre de relacions de poder en què el gènere i l’edat tenen un paper clau. Diversos exemples mostren aquesta rellevància: la monoparentalitat femenina/monomarentalitat és un factor clau de desigualtat social i de rendes familiars baixes. Justament, analitzar els individus i les llars (i no triar una o una altra variable) és clau per no caure en cap dels dos extrems: d’una banda, ignorar que determinades realitats són viscudes de manera diferent per part dels individus en funció de les càrregues de treball o les relacions de poder que visquin a la seva llar (per exemple: el tipus de contracte); de l’altra, pensar que una variable analitzada en l’àmbit de la llar explica de manera homogènia la situació de tots els membres (per exemple, la taxa de risc de pobresa o la taxa at risk of poverty and/or exclusion: AROPE).

Territori. Diversos elements de tipus territorial determinen que les desigualtats relacionades amb el gènere, la racialització i la diversitat funcional es produeixin d’una o altra manera. La ruralitat o la urbanitat, la mida del municipi o el territori (administratiu) en què es resideix condicionen les condicions de vida de la població en aspectes com l’existència de xarxes personals de suport, el control social, l’accés a recursos materials o els usos del temps. Per tant, donen forma a les diverses desigualtats en relació amb els àmbits tan diferents com la salut o l’economia (remunerada i no remunerada).

3.1.2. Com es pregunta?

La redacció de les preguntes és un aspecte rellevant sobre la qual cal reflexionar des de la PGI. Per un costat, tenim la qüestió del llenguatge emprat. Cal recordar que “el llenguatge no neutral en gènere produeix respostes diferents per part de les dones, en comparació amb aquells [casos] en què s’empra el llenguatge neutral de gènere, i, en conseqüència, l’ús de llenguatge no neutral distorsiona potencialment els resultats d’una enquesta i posa en risc la veracitat de les anàlisis posteriors” (DANE, 2020: 132). També és important reparar en l’elecció dels termes que s’utilitzen per recollir informació sobre temes diversos.

Exemple de pràctica millorable

Malgrat que s’hagi fet un esforç per utilitzar termes inclusius (p. ex., persones) i s’hagin inclòs en moltes de les categories de resposta tant el masculí com el femení, en algunes de les preguntes del Projecte de cens de 2021 (INE) es continua utilitzant el llenguatge masculí com a genèric. Exemples d’això són, entre d’altres, les preguntes 5.5 i 5.12 del bloc 5 (anomenat Qüestionari Adults, un altre exemple de mal ús lingüístic).

5.5. Flexibilitat horària. Vostè pot flexibilitzar/adaptar/acomodar la seva jornada laboral per atendre els seus fills o persones grans al seu càrrec?

5.12. Ha tingut fills, vostè?

La nostra recomanació és mantenir la redacció utilitzada en altres blocs, fills/es, o optar per algun altre terme inclusiu (per exemple, descendència o criatures).

Exemple de bona pràctica

En relació amb l’ús de la llengua, és destacable que tant l’Idescat com l’INE preguntin “quina llengua va parlar primer vostè” (Enquesta demogràfica) o “llengua inicial” (Projecte de cens de 2021), i no per la llengua materna, que és un concepte l’ús del qual ha estat criticat per les implicacions de gènere que presenta.

Per l’altre costat, entenem que les preguntes basades en l’autopercepció han demostrat que són molt útils per construir variables sensibles a les desigualtats de gènere (p. ex., l’autopercepció de la salut), i que seria recomanable aplicar aquesta manera de preguntar a altres àmbits. A tall d’exemple, tenim la proposta respecte de la racialització que es recull a la taula 3.3.

D’altra banda, seria convenient, per no excloure les persones amb diversitat cognitiva, tenir una versió dels qüestionaris en lectura fàcil. És lloable en aquest sentit la iniciativa de l’enquesta (traduïda a lectura fàcil per a la seva accessibilitat) que es fa en el marc de l’Estratègia espanyola sobre discapacitat 2022-2030. Tanmateix, aquest ús seria molt recomanable en qüestionaris sobre qualsevol temàtica.

Per ajudar-nos, poden ser útils els documents de l’Associació Espanyola de Normalització (UNE, 2018) “Lectura Fácil. Pautas y recomendaciones para la elaboración de documentos” o el monogràfic Lectura fàcil: fem la informació accessible a tothom, del Departament d’Acció Ciutadana (2009).

Igualment, cal reflexionar sobre si les preguntes es plantegen de manera directa o indirecta. Un exemple d’aquesta última qüestió seria l’ús de fórmules com “digui’ns la resposta que descriu millor com s’ha sentit” (Enquesta de salut de Catalunya 2021), és a dir, plantejar preguntes en termes aproximatius i no categòrics, cosa que entenem que és una pràctica molt recomanable per recollir l’autopercepció de les experiències.

3.1.3. A qui es pregunta i a qui no?

Aquesta és una qüestió directament relacionada amb la mostra. Hi ha estadístiques públiques que recullen dades per al conjunt de la població, però en molts casos es treballa amb enquestes, és a dir, es pregunta a una selecció de persones (mostra) per obtenir informació fiable referida al conjunt de persones del nostre interès (població).

En els casos en què es treballa amb mostreig, “cal dissenyar mostres que permetin obtenir dades amb representativitat de la població d’acord amb les necessitats d’informació, la factibilitat de l’operació i el seu objectiu. Certes poblacions petites poden no ser representatives en determinades operacions per a desagregacions detallades. No obstant això, realitzar sobremostrejos és una possibilitat que cal avaluar segons la factibilitat de l’operació estadística. En certes ocasions o temàtiques, es poden sospesar mecanismes alternatius com el mostreig no probabilístic, bola de neu, aranya, entre altres” (Dane, 2020: 121). Entenem que els sobremostrejos i els mostrejos no probabilístics són eines molt adients per obtenir informació rellevant, per exemple sobre la població racialitzada o amb diversitat funcional.

Pel que fa a l’adequació dels tipus de mostra a la PGI, fem extensiva la proposta de García Calvente (2010: 76) amb relació a la variable sexe i altres variables clau des de la PGI, com la diversitat funcional, la racialització o les preferències sexoafectives. Així mateix, prioritzem l’ús de la variable gènere o, en segon lloc, del sexe assignat en néixer.

Taula 3.1. Proposta per incorporar la PGI en diferents tipus de mostreig

A vegades aquests mostreigs són difícils de fer, ja que en les enquestes oficials se solen seleccionar les mostres a partir del registre de població que es nodreix dels padrons dels municipis que, per la seva naturalesa, no poden incloure moltes variables interseccionals. Com ja hem assenyalat al punt 2.3, la recollida de determinades dades pot revertir en un control social més gran i en discriminacions institucionals eventuals, així que, en lloc de suggerir la recol·lecció d’aquesta informació en padró o cens, creiem que s’haurien de buscar registres alternatius de dades com a base per al mostreig.

Una altra qüestió rellevant, sense importar el tipus de mostreig utilitzat, és que en algunes operacions estadístiques hi ha qüestions sobre les quals només es pregunta a un determinat sector de la població. Les preguntes relatives a la fecunditat en són un exemple paradigmàtic que, a més, ens serveix per il·lustrar que circumscriure la mostra a les dones no sempre suposa que s’estigui adoptant una perspectiva de gènere i, molt menys, una PGI. Preguntar per la fecunditat únicament a les dones “contribueix a la construcció i la perpetuació de determinats imaginaris socials” (Luxán i Azpiazu, 2017: 18), en aquest cas, l’assumpció que l’evolució de la fecunditat és exclusivament responsabilitat de les dones. A més, no preguntar als homes suposa assumir que no hi ha diferències de gènere pel que fa a la fecunditat, la qual cosa sabem que, en el context de la nostra societat, no es correspon amb la realitat (Luxán, 2005).

Exemple de pràctica millorable

A l’Enquesta demogràfica implementada per l’Idescat l’any 2007, hi ha un bloc en què únicament responen les dones. Es tracta de les preguntes de la 55 a la 58, referides tant a la fecunditat de les entrevistades mateixes com al procés d’emancipació de la seva descendència. Suposa un buit important perquè, d’aquesta enquesta se n’ha derivat, per exemple, l’informe Anàlisi de la fecunditat a partir de l’Enquesta demogràfica de Catalunya 2007, on no hi ha cap referència a la fecunditat masculina. De cara a futures edicions, recomanem fer extensiva aquesta pregunta al conjunt de persones enquestades.

Exemple de bona pràctica

Encara que fins al 2011 en el Cens (INE) les preguntes sobre fecunditat (si la persona ha tingut algun fill/a i, en cas afirmatiu, quants/es) únicament es dirigien a les dones, en el Projecte de cens de 2021 es fan extensives a tota la població de 16 anys o més.

Font: elaboració pròpia

Per acabar, com ja hem avançat en fer referència a les variables clau de context, la utilització de la llar com a unitat d’anàlisi comporta la invisibilització de les desigualtats existents en el seu si, tant les de gènere com les relacionades amb el capacitisme i la racialització, tal com es mostra la infografia “Interseccions entre pobresa i gènere: la mesura del problema”. A més, resulta inadequat per recollir informació respecte de persones que habiten en més d’una llar, com és el cas de les criatures que conviuen amb més d’un progenitor en llars diferents.

3.1.4. Quan i cada quant es pregunta?

El fet d’establir un calendari de les operacions pot influir tant en la naturalesa de les dades com en les seves possibilitats de lectura. Per tant, és rellevant preguntar-se si el moment que es recullen les dades pot influir en la seva naturalesa i, en cas afirmatiu, decidir quin és el moment adequat per implementar l’operació.

Una altra qüestió rellevant és la periodicitat de les operacions estadístiques. En aquest sentit, és important que fonts de dades centrals per a l’anàlisi de les desigualtats socials per gènere, com ara les enquestes d’usos del temps, es consolidin i es repeteixin amb certa periodicitat. Que serveixi d’exemple l’experiència de l’Eustat, que des de 1993 ha implementat aquesta operació cada cinc anys, la qual cosa ha permès construir indicadors molt interessants des d’una PGI, per exemple: la naturalesa de la feina domèstica (Sagastizabal i Luxán, 2016).