4.2. Generitzant els indicadors

Els indicadors estadístics són les representacions d’atributs dels quals es pot constatar la presència/absència, o bé el nivell en un moment donat i en un àmbit concret. Es mesuren amb l’objectiu de comparar el seu valor al llarg del temps o entre àmbits, usualment, territorials o sectors poblacionals. Els indicadors poden servir per diagnosticar una problemàtica, monitorar el progrés d’un fenomen, avaluar-ne les polítiques o simplificar i comunicar una realitat.

N’hi ha de simples, que proporcionen informació directa sobre els efectes mesurables d’un fenomen (per exemple, un percentatge), i de complexos, que relacionen diferents variables entre si (una bretxa, per exemple). A partir d’un sistema d’indicadors es poden crear índexs sintètics, que resumeixen, en un sol valor, una realitat multidimensional, com ara la (des)igualtat de gènere. A continuació, presentem diverses tipologies d’indicadors de gènere i els elements que cal tenir en compte en els passos per a la construcció d’un indicador (o sistema d’indicadors) de gènere.

4.2.1 Indicadors, sistemes i índexs importants per a la PGI

Quan treballem amb indicadors relatius al gènere, solem fer-ho en dos àmbits: l’anàlisi de la societat o de les actuacions públiques. Treballem amb indicadors socials de gènere per reflectir fenòmens (especialment desigualtat) relacionats amb el sistema sexe/gènere en qualsevol àmbit de la societat, i amb indicadors de seguiment i avaluació de les polítiques per conèixer de quina manera les actuacions i programes es veuen condicionats per la desigualtat de gènere o bé contribueixen a reproduir-la. Solen classificar-se en indicadors d’execució i/o de resultats, que se centren directament en el grau de desigualtat de gènere que es produeix en l’actuació pública, i en indicadors d’impacte, que mesuren el grau de desigualtat causat per aquesta actuació i les seves conseqüències en la desigualtat de gènere de la població beneficiària o, més àmpliament, en el conjunt de la seva població diana.

En canvi, els indicadors socials de gènere tenen l’objectiu de mesurar directament els aspectes clau de la desigualtat entre homes i dones o, més àmpliament, per raó de gènere

Índex d’igualtat de gènere (creat per l’EIGE i calculat a Catalunya per a l’Idescat en col·laboració amb l’OIG)

Sintetitza en un sol valor (entre 1 i 100) el resultat de 31 d’indicadors simples en sis dimensions que són considerades clau per a la igualtat entre homes i dones: treball, diners, coneixement, temps, poder i salut. Això permet comparar de manera senzilla el nivell d’igualtat assolit als països de la UE.

D’altra banda, sovint es parla d’indicadors sensibles al gènere, que són els que, tot i no tenir com a objectiu principal explicar les desigualtats o relacions de gènere, permeten captar-les o aproximar-s’hi, encara que poden no estar desagregats per sexe/gènere

Valor del treball familiar domèstic en relació amb el PIB, elaborat per Cristina Carrasco i Mònica Serrano en col·laboració amb l’Idescat (2007) d’acord amb les recomanacions metodològiques de l’Eurostat.

Calcula, a partir de 4 components (habitatge, vestit, nutrició i cures), el valor del treball dut a terme en l’àmbit de la llar, i el pes d’aquest valor en relació amb el total del PIB. Fa visible el pes d’un treball majoritàriament fet per les dones, infravalorat socialment i no remunerat.

De vegades, com a conseqüència de les normes o estàndards dels organismes estadístics, per poder mantenir sèries temporals que permetin fer comparacions, o a causa de les dades que tenim disponibles, hem d’utilitzar indicadors cecs al gènere, que no ens permeten identificar o conèixer l’abast de la desigualtat de gènere. Alguns presenten dades desagregades però, per la manera en què estan construïts, no permeten conèixer adequadament la desigualtat de gènere ni els seus canvis.

A la taula següent identifiquem alguns dels indicadors cecs als gènere (o sense perspectiva de gènere) més comuns i oferim suggeriments per complementar-los amb d’altres que ens poden facilitar una anàlisis PGI (marcats en lila).

Els indicadors poden presentar-se en sistemes, conjunts integrats que permeten conceptualitzar i mesurar una determinada realitat complexa o multidimensional, com pot ser la igualtat (o desigualtat) de gènere. S’estructuren a partir d’un procés de dimensionalització en què es descomponen els conceptes generals (com ara la “desigualtat”) en dimensions i subdimensions. Per cada dimensió s’identifica un factor o fenomen, que es representarà i es mesurarà amb indicadors. Esdevé fonamental un treball conceptual documentat i participat que ens ofereixi una idea coherent sobre quina és la nostra interpretació de la desigualtat gènere i com es descompon en unes o altres dimensions. Els sistemes d’indicadors poden concentrar-se en un sol indicador resum, l’índex, l’elaboració del qual pot ser força complexa per les dificultats en l’estandardització de les mesures (perquè es calculin amb els mateixos valors de referència); en la tria de la fórmula d’agregació i en la ponderació de cadascun dels indicadors. La selecció d’índex següent permet exemplificar la diversitat d’enfocaments i interessos.

• L’ Índex d’igualtat de gènere (GEI, per les seves sigles en anglès) ajuda a controlar el progrés de la igualtat de gènere a tota la Unió Europea al llarg del temps. Posa l’accent en les bretxes de gènere i els nivells d’èxit en sis àrees bàsiques: treball, diners, coneixement, temps, poder i salut. Des del 2019, inclou la possibilitat d’analitzar altres eixos de desigualtat com la discapacitat, l’edat, el nivell d’estudis, el país de naixement i el tipus de família. (EIGE, 2021.)
• L’ Índex de desigualtat de gènere (GII per les seves sigles en anglès), del PNUD, mesura els costos de la desigualtat per al desenvolupament humà a partir de: la salut reproductiva (incloent la mortalitat materna i els parts adolescents), l’empoderament (incloent la representació parlamentària, l’educació secundària) i l’estatus econòmic (incloent la participació en el mercat laboral). (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, 2021.)
• L’Índex de normes socials de gènere (GSNI per les seves sigles en anglès), també del PNUD, se centra en els valors socials i els seus biaixos de gènere, no en les seves conseqüències. Així mateix, mesura creences socials sobre igualtat de gènere en quatre àmbits considerats clau: la política, l’educació, l’ocupació i la integritat física. Pretén monitorar la vigència de les opinions i creences que donen suport a la desigualtat de gènere en aquests àmbits. (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, 2021b.)
• Hi ha també alguns índexs que es focalitzen en àrees específiques. Per exemple, l’Índex de gènere i medi ambient (EGI), creat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, avalua les condicions per a la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones en l’àmbit ambiental. Pretén evidenciar la importància de la participació i lideratge de les dones en els processos mediambientals. (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021.)
• A Catalunya podem destacar el subíndex de gènere en l’Índex de desenvolupament local, elaborat per la Diputació de Barcelona. Es focalitza en el desenvolupament econòmic i es compon de tres dimensions i indicadors seleccionats d’acord amb aquesta orientació. Tot i això, defuig de centrar-se exclusivament en l’àmbit laboral (que és el que disposa de més volum d’informació), que hauria resultat androcèntrica, considerant la importància econòmica del pes poblacional i també de la renda individual fora del mercat de treball, a més de la bretxa en l’ocupació. (Diputació de Barcelona, 2021.)

4.2.2 Recomanacions per al disseny d’indicadors de gènere interseccionals

Hi ha diversos passos que resulten clau en la introducció de la perspectiva de gènere quan es construeix un indicador, alguns dels quals ja hem explorat en el primer capítol fent referència al procés estadístic. Són aquests: la contextualització i generació d’un marc conceptual; la definició de les dimensions o el(s) fenomen(s)/factor(s) que cal mesurar; l’operacionalització, i la parametrització.

En la contextualizació i conceptualització

Un sistema d’indicadors és una convenció que respon a una determinada concepció del món. “Triar «el que es vol mesurar» i definir quins són els «trets més característics d’una societat» no és un afer ni simple ni neutre. Depèn fonamentalment de l’orientació ideològica i de l’objectiu polític de qui l’elabora. I per això l’elecció i elaboració d’un sistema d’indicadors socials normalment està orientada per dos elements que no sempre es fan explícits. La intencionalitat política: què i per a què es vol mesurar, i l’enfocament teòric que sosté el sistema d’indicadors elegits per donar compte de la situació socioeconòmica.” (Carrasco et al. 2006: 9). Donat que no hi ha un consens social sobre què abasta i com es produeix la desigualtat de gènere, aquesta desigualtat s’ha de definir de la manera més argumentada, documentada i participativa possible.

• Ens hem de definir respecte d’aquestes tres qüestions: De quins grups socials parlem? Únicament d’homes i dones o també de persones amb identitats de gènere no normatives? Com hi incorporem la interseccionalitat?
• Així mateix, hem de tenir en compte quins són els mecanismes que considerem més rellevants pel que fa a la generació de desigualtats. Per exemple, si pensem en els mecanismes de jerarquització —com els associats a la divisió sexual del treball i la desvaloració del treball reproductiu i de cures—; els mecanismes de poder —com els que es donen en el marc de les relacions humanes associats al gènere o la racialització, els derivats d’ocupar posicions de poder polític o econòmic—; els mecanismes associats als processos d’exclusió i discriminació —com els generats per la invisibilització/exclusió de determinats col·lectius o la reproducció d’estereotips de gènere i racials—, i els associats a la violència simbòlica/estructural com a forma de control social, per exemple, la violència estructural que pateixen les persones racialitzades.
• Finalment, cal pensar en quin seria un horitzó desitjable. Ja sigui conceptualment o més sovint mitjançant l’establiment d’un valor de referència sobre què entenem per una representació paritària o equitativa d’homes i dones.

Per exemple, com identifiquem el concepte d’igualtat:

• Una distribució de 50% d’homes i 50% de dones.
• Un mínim d’un 40% de persones d’un sexe (tal com defineix el marc legal).
• Un mínim d’un 40% de dones.
• O apostem por l’equitat?

L’orientació del nostre indicador es deriva de la manera com responem aquestes preguntes, i com entenem els conceptes clau que s’hi associen, la qual cosa ens permetrà definir les dimensions que el componen i les definicions operacionals implicades.

En la definició de les dimensions i/o el(s) fenomen(s)/factor(s) a mesurar

Aquesta tasca continua sent conceptual i substantiva; i, per tant, ha de comptar amb el coneixement especialitzat, la deliberació i la participació. Cal determinar quins factors hi són rellevants. A més a més, quan construïm un sistema d’indicadors, hem de vigilar que totes les dimensions rellevants del fenomen hi estiguin incloses, i que el factors inclosos siguin exhaustius, al mateix temps que independents entre si. En aquest sentit, podem fer-nos les preguntes següents:

• Hem tingut en compte tots els àmbits de la vida quotidiana?
• Hem tingut en compte tots els subjectes implicats, i les relacions de desigualtat, poder i subordinació que es donen de manera interseccional?
• Hem tingut en compte tots els mecanismes de desigualtat i dominació, com poden ser els recursos materials, els recursos immaterials, la càrrega de treball, els estereotips o les normes socials i la violència?
• Si parlem de polítiques públiques, hem tingut en compte tots els mecanismes possibles per contrarestar la desigualtat de gènere?

La PGI no és una llista tancada d’ítems; per això, aquests factors s’han de concretar per a cada context, triar els més rellevants i operacionalitzar-los específicament.

A l’Eina per a la introducció de la perspectiva de gènere en els projectes (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies 2020) es recomana fer un diagnòstic de la situació de partida, que es podrà contrastar amb la situació a la qual ha arribat la població de referència un cop li hem adreçat una determinada actuació. Per fer aquesta diagnosi es proposa un conjunt d’àmbits que s’expressen en formes de matrius (activitats, recursos, poder, valors i normes) i que, conjuntament amb les preguntes guia, poden servir-nos per identificar o generar indicadors de gènere. Aquesta bona pràctica és millorable introduint de manera més sistemàtica la interseccionalitat a les matrius.

Quan es determina la fórmula amb la qual mesurarem el fenomen escollit és molt important tenir present que aquesta fórmula porta implícita tries conceptuals sobre quins elements es compararan i quins en quedaran exclosos, quins són els valors que es consideraran, quina en serà la norma o referència, quin pes es donarà a cada valor, i, en conseqüència, quins aspectes de la realitat quedaran emfasitzats i quins perdran importància o fins i tot seran descartats de la mesura.

Exemple: èmfasis diversos sobre la desigualtat en fórmules equivalents des d’un punt de vista estadístic

La bretxa de gènere pot ser calculada com:

• La diferència entre el valor que assumeix una variable per als homes i per a les dones, dividida pel valor dels homes i multiplicada per 100. Es parteix de la idea que hi ha una desigualtat que ha de desaparèixer, i el resultat/situació ideal és que la bretxa sigui igual a 0. La seva formulació és, per exemple, “les dones ingressen el 25% menys que els homes”.
• El quocient (o sigui el resultat de la divisió) entre el valor que assumeix una variable per a les dones i per als homes multiplicat per 100. Es posa l’èmfasi en la necessitat que les dones avancin en la seva posició, i el valor ideal que cal assolir és un 100%. En l’exemple anterior, el resultat es formula com “les dones ingressen el 75% del que ingressen els homes”.

En tots dos casos els homes són el grup de referència i l’expectativa és la igualtat respecte a ells, però en el segon cas el privilegi masculí està menys emfasitzat.

L’operacionalització quan la informació és qualitativa

La informació qualitativa és clau per captar la desigualtat de gènere, especialment l’avaluació d’una política pública, en què alguns dels aspectes, com ara el canvi en les actituds o pràctiques dels participants, la introducció de la PGI en cada actuació, o l’ús d’una comunicació inclusiva, no poden ser recomptats de forma directa.

En aquest cas, cal tenir present aquests moments:

• Cal explicitar una definició el més precisa possible dels continguts de gènere en els objectius estratègics i també operatius de la política i/o intervenció social, així com del plantejament metodològic.
• Cal concretar el que volem saber a través de preguntes clares i precises sobre la desigualtat de gènere i la seva interseccionalitat.
• Cal determinar un conjunt de possibles respostes, que sigui exhaustiu i sense coincidències entre les diferents opcions. Definim així les categories possibles de l’indicador, a les quals podem donar un valor numèric.
• Finalment, en el mateix procés, cal treballar de manera acurada la metodologia/protocol de la recollida de dades (present i futura) per garantir que totes les persones involucrades interpreten de la mateixa manera l’objectiu de l’indicador, les categories incloses i la manera de recollir la informació, i per no reproduir discriminacions o violències al moment de la recollida de les dades. Un bon disseny de criteris ètics és fonamental en aquest moment.

L’operacionalització quan la informació és quantitativa

En aquest moment és especialment clau vigilar els aspectes següents en relació amb la fórmula triada en la definició operacional per a la construcció de l’indicador:

• Porta implícit un horitzó desitjable? Aquest horitzó quina implicació té des del punt de vista feminista interseccional?
• Quin és el grup social de referència (implícit o explícit)? Té un efecte normalitzador?
• Compara grups socials molt dispars ignorant la desigualtat o diferències de partida?

A continuació, mostrem alguns exemples de fórmules útils per elaborar indicadors de gènere:

En la parametrització

Finalment, és recomanable parametritzar els indicadors, és a dir, establir tots els descriptors de referència: el nom de l’indicador, la fórmula per calcular-lo, la font de verificació de dades per fer-ne l’estimació, l’organisme generador de dades, així com les indicacions necessàries per a la recollida, càlcul i interpretació dels indicadors i la construcció de matrius de seguiment i monitoratge (Alfama i Cruells, 2012). A les fitxes descriptives s’hi solen incloure: el nom de l’indicador, el seu vincle amb un sistema d’indicadors establert, la fórmula, la font de verificació de les dades per al seu càlcul i l’organisme generador de les dades. En relació amb això, convé fer els apunts següents:

• La parametrització és especialment important en els indicadors d’avaluació, ja que garanteix que la recollida de les dades es faci de la mateixa manera, i també en clarifica la interpretació.
• La parametrització pot ser una oportunitat per introduir consideracions sobre la interpretació específica de gènere que emmarca l’indicador.
• També permet recomanar desagregacions que en copsin la interseccionalitat, si és que l’indicador no incorpora aquesta perspectiva en si mateix.