5. 1. Com donem sentit a les nostres dades

Al llarg d’aquesta guia hem vist com els mètodes i les tècniques de producció de dades estadístiques no són neutrals, i que una selecció inadequada d’aquestes dades pot contribuir a reforçar les relacions de desigualtat i de discriminació existents a la nostra societat. Ara bé, aquests biaixos són presents també al moment de disseminar les dades estadístiques, més encara quan vivim en una societat del coneixement, en què les dades i la informació són un dels principals recursos de poder i poden esdevenir un factor de desigualtat.

El nostre objectiu en aquesta fase del procés estadístic és transformar les dades en informació rellevant. No obstant això, aquesta transformació no és lineal ni està exempta de possibles biaixos. Per evitar-los, en aquesta guia us proposem una estratègia per a la presentació i construcció d’evidències metodològicament rigorosa, però alhora reflexiva, crítica i feminista, que concep la disseminació i la difracció com una oportunitat per estimular la deliberació social entre els diversos col·lectius implicats, amb la finalitat d’impulsar la coproducció de polítiques públiques mitjançant la participació ciutadana inclusiva.

Per aconseguir-ho, considerem necessari qüestionar-nos tres assumpcions:

1. La transparència de la dada, és a dir, el fet de creure que quan comuniquem una dada, aquesta “parla” per si mateixa, emmascarant els biaixos que s’hagin pogut cometre en la seva producció. Per aquest motiu, quan comuniquem les dades, cal explicar com han estat construïdes, quines limitacions hem detectat i incloure sempre les metadades (que aporten informació rellevant per a la seva comprensió i explotació). Un exemple el trobem en com es comuniquen les estadístiques de feminicidis sense detallar el procediment emprat per calcular-los, la qual cosa pot dificultar-ne la comparació entre països, ja que aquesta categoria varia d’acord amb cada marc normatiu estatal,

Feminicidio.net és un projecte nascut l’any 2010, impulsat per l’entitat La Sur, que té com a objectiu recollir i generar dades sobre la realitat del feminicidi a l’Estat espanyol. El projecte parteix d’una definició més àmplia que la inclou l’estadística estatal , en incloure altres feminicidis que es donen fora de la relació de parella, com les dones assassinades pels fills i familiars, les que ho han estat en un context de violència o d’agressions sexuals, o els feminicidis patits per les treballadores sexuals en l’exercici del seu treball. Entre les bones pràctiques que hem pogut identificar en aquest portal en destaquem l’acompanyament d’informació qualitativa, que ens permet entendre la història que hi ha darrere cada feminicidi, la seva geolocalització en un mapa interactiu i la generació d’equips de formació. Tanmateix, tot i valorar positivament el treball fet de recopilació i difusió, considerem que aquests portals temàtics haurien de centrar-se en el seu àmbit d’aplicació, i que el fet de barrejar informació referent a feminicidis amb altres qüestions, com la reproducció de notícies i manifestos contraris a la regularització del treball sexual, pot generar confusió com a conseqüència de la subjectivitat de les mateixes dades i el seu ús per sustentar i justificar certs discursos intencionats i antidrets (en aquest cas contra les treballadores sexuals), menystenint l’impacte d’altres factors de desigualtat com la llei d’estrangeria, la quota laboral trans o la feminització de la pobresa.

Un altra experiència interessant a l’hora de visibilitzar les violències masclistes és https://datoscontraelruido.org/, plataforma que recull la informació que publiquen el sistema judicial i la policia sobre les violències masclistes i que permet visualitzar gràficament aquesta informació.

2. La priorització del valor numèric enfront d’altres formes de coneixement, com ara el que s’ha generat a partir de les experiències dels mateixos col·lectius i comunitats. Sovint quan publiquem una dada, donem només el valor de l’indicador i la seva evolució temporal, sense tenir en compte que tota dada hi té darrere una història i un context que li donen sentit. La reconstrucció d’aquest context ha de fer-se tenint en compte els diferents sabers i coneixements implicats. Si presentem la dada de manera aïllada, només explicarem una part de la realitat.

Per exemple, si ens centrem en el descens de la taxa d’atur femení, no sabem si és conseqüència d’un creixement de l’ocupació de les dones o d’una reducció de la població activa femenina (efecte composició); tampoc sabem si el descens està associat a un increment de la temporalitat o precarietat de les treballadores, ni si afecta més algun grup específic de dones, com ara les autòctones o les d’origen migrant. En aquest sentit, la producció d’altres indicadors i el seu contrast pot ser-nos útil, però sempre caldrà, a més a més, ubicar la dada en un context més ampli (aproximació holística) en què és generada incorporant informació qualitativa (pluralisme metodològic) que li doni sentit més enllà del seu valor numèric. A fi d’obtenir un quadre més complet de la problemàtica que volem conèixer, pot resultar d’interès emprar recursos visuals que ens permeten explicar la història que hi ha darrere la dada, com les infografies, les geolocalitzacions (ubicar espacialment la dada) o els pictogrames.

L’Observatori Quotidiana és un projecte impulsat per la cooperativa Quotidiana que té com a objectiu presentar els diferents indicadors i dades disponibles sobre les condicions de vida a Catalunya des d’una perspectiva de gènere, mitjançant infografies i recursos visuals acompanyats d’un text que ens permeten contextualitzar la informació representada. El material està disponible en llicències lliures, fet que en permet la reutilització per part de les administracions públiques, centres d’ensenyament, entitats i moviments ciutadans.

3. La naturalització de les categories. Quan classifiquem la informació utilitzem irremeiablement categories, que són construccions socials. Tal com hem mencionat en els capítols anteriors, la manera com construïm i anomenem aquestes categories (sexe, gènere, models familiars, relacions de parentiu…) té un efecte sobre la realitat que descrivim, i un ús acrític pot contribuir a reforçar els binarismes de gènere i altres jerarquies socials. Si bé no podem deslliurar-nos de les categories per pensar la realitat, podem problematitzar-les i ser conscients dels seus efectes socials a l’hora d’emprar-les en les nostres estratègies de disseminació.

Un exemple el trobem en les estadístiques oficials de pobresa que prenen com a unitat d’anàlisi la llar considerant que la renda es reparteix equitativament entre els seus components, sense tenir en compte les relacions d’asimetria que tenen lloc a la llar en relació amb la distribució dels usos del temps i l’autonomia financera (vegeu la taula d’indicadors cecs al gènere del capítol “Analitzant”). D’aquesta manera, la llar esdevé la unitat de còmput oficial, que s’assimila al model de família nuclear, fet que invisibilitza les diferències de poder entre les persones que la componen, així com la pluralització de formes de convivència habitacional. Per aquest motiu, Valls i Belzunegui (2017) advoquen per dissenyar una proposta metodològica alternativa basada en el supòsit d’autonomia, a partir de la qual es determina el risc de pobresa dels individus a partir dels ingressos generats per si mateixos i considerant-los una llar unipersonal.