Abstract + biografia Donini

 

Cap al final dels anys ’70 del segle XX en diversos escrits tant d’historiadores com d’estudioses interessades en les formes del coneixement i especialment manera de la ciència, va aparèixer als Estats Units el terme «gender» amb la finalitat de distingir la construcció històrica i social de les identitats obligades per a les dones i per als homes de les diferències biològiques relacionades amb els sexes.

L’àmbit en què se centrarà bona part de les meves reflexions és el de la crítica feminista de la ciència i de les perspectives epistemològiques que aquesta crítica va originar.

Donna Haraway, en la segona meitat dels anys 80 va introduir nous temes en el debat feminista, que toquen la mateixa essència d’una manera de coneixement marcat per la perspectiva de gènere, la qual cosa anteriorment he definit un canvi epistemològic fonamental. D’una banda, reflexionant sobre els coneixements situats, va plantejar que la pluralitat de punts de vista, i de les teories feministes, no es poden resoldre pretenent que hi hagi una única mirada de gènere. D’altra banda, el » Manifest cyborg » i molts altres escrits, va ajudar a desmantellar la noció d’un «nosaltres» unificat pel gènere i ha esbossat unes identitats més fragmentats i «post-gènere «, que inclouen també la mescla biotecnològica entre els organismes animals i les màquines.

Al llarg de diferents camins, des del principi dels anys 90 el sorgir de la subjectivitat LGTB i de les teories queer ha aguditzat la crisi de la perspectiva de gènere. Malgrat això en 2013 Joan Scott, – convençuda que les categories no poden encasellar-se en codis perquè les paraules i les idees tenen una història – va voler afirmar que «gènere segueix sent un concepte útil d’anàlisi crític», tot i que perdi la seva força desestabilizadora.

Biografia:

Exprofessora de Física a la Universitat de Torí, segueix sent part del Centre Interdisciplinari de Recerca i Estudis de la Dona ( CIRSDe ) de la mateixa Universitat.
Després d’un període dedicat a la recerca en física teòrica, en 1970 es va traslladar a la crítica històrica de la ciència. Donant major atenció a les diferències de gènere, deu anys més tard.

Actualment, participa en diverses activitats del moviment de dones.
Ha publicat nombrosos articles, entre ells El núvol i el límit. Dones, ciència, recorreguts en el temps, Torino, Rosenberg & Sellier 1990 i Converses amb Evelyn Fox Keller, una científica anormal, Milà, Eleuthera 1991.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.