Resums de les conferències
Publicitat i ús del telèfon mòbil: una aproximació sociosemiòtica per Heidi Figueroa
Les investigacions que associen la diferenciació de gènere -masculí i femení- a l'ús del telèfon mòbil, generen resultats amb controvèrsia a l'hora de concloure si existeix una diferenciació per gènere en l'ús de la telefonia mòbil. La semiòtica social i cultural apareix com a eina d'anàlisi del text visual, tal com ens han mostrat autors com Gonzalo Abril. La conferència aborda dos objectius principals. En primer lloc, examinar com aquesta eina ens permet generar un vòrtex de significacions possibles que adquireixen sentits en la intersecció de codis associats al gènere, classe, ètnia i context històric-social particular. En segon lloc, prenent com a base una investigació empírica realitzada a Puerto Rico sobre l'ús del telèfon mòbil i el discurs publicitari, suggerim formes complexes de construcció identitària on les categories dicotòmiques (humà-màquina, masculí-femení, dintre-fora, etc.) són mantingudes i al mateix temps, desestabilitzades.
Nadant entre dos aigües? Sobres els obstacles per a ser biòloga feminista per Lynda Birke. (Pendent de recepció)
En aquest seminari analitzaré les implicacions que té el fet de fer biologia sent feminista. A d'altres disciplines s'han donat nombrosos debats sobre el quefer investigador, i quins elements són importants dins de les qüestions feministes i dels mètodes de recerca. Però extendre aquests arguments a les ciències naturals en les que prevaleix la suposoda "objectivitat", no és tant fàcil. Aleshores, què entenc quan afirmo que sóc una biòloga feminista?
Exploraré els enfocaments i metodologies que les feministes han defensat en relació a les pràctiques en biologia, centrant-me en els meus propis treballs tant en biologia com en els estudis científics feministes. Cal tenir en compte, però, que existeix un difícil equilibri entre les crítiques a les pràctiques i teories de la biologia i els pressupòsits que cal assumir quan treballem en ella. Ilustraé aquestes dinàmiques partint del meu treball recent sobre relacions humans-animals. Explicaré com és justament aquest (des)equilibri el que fa que segueixi sentint nedant entre dues aigües.
La política de la representació en l'etnografia audiovisual per Alessandra Caporale (UOC)
Partitnt de les experiències de Cinema Directe i Cinema Varieté i dels vincles entre el cinema documental i l’etnogràfic, es reflexionarà sobre el cinema com a procés de construcció d’un discurs sobre la realitat. Veurem com, en el cas concret del cinema documental i etnogràfic, a partir dels anys 50, s’han obert escenaris interessants per al qüestionament de “l’autoritat etnogràfica” i per a l’experimentació de metodologies reflexives, participatives i d’autoempoderament. Veurem alguns fragments de treballs de diferents autores i autors centrant-nos en les potencialitats i límits del cinema-enquesta i del cinema etnogràfic com a eina per a la investigació i la producció d’un discurs políticament situat, i com a situació, performance, és a dir, un cinema com a procés viu, com a metodologia de treball que transforma i et transforma.
Metodologia quantitativa i perspectiva de gènere: una anàlisi aplicat a l’estudi de les desigualtats en la salut per Amaia Bacigalupe (UPV)
Aquesta sessió té un doble objectiu, per una banda reflexionar sobre la relació entre la perspectiva de gènere i la metodologia qualitativa i, per l’altra, aproximar-nos a la pràctica d’aquella investigació quantitativa que incorpora aquesta perspectiva. Les idees que treballarem seran: el concepte de desigualtats de gènere en la salut, les possibles aportacions de la recerca quantitativa al coneixement i la reducció de les desigualtats de gènere en la salut (les desigualtats de gènere en l'atenció sanitària i el gènere com a determinant de la salut).
Nous enfocaments d'historiografia feminista per Muriel González (Universidad de Kassel)
És possible canviar les perspectives historiogràfiques aplicant-hi metodologies d'investigació feministes ? Quines eines ofereix el gir lingüístic a l’historiografia? Com l’interés i la tensió cap a la interseccionalitat es corporeitzen en pràctiques metodològiques d’anàlisi de documents? En aquesta presentació es mostrarà com l'anàlisi de les microhistòries i el concepte analític d’agència permeten observar les maneres com el gènere s' interrelaciona amb la classe, l’ètnia, la religió i altres categories socials. Iniciarem la presentació revisant diferents metodologies d'anàlisi documental que incorporen la mirada feminista, obrint així espais de diàleg amb la sociologia, l'antropologia i la història de la ciència. Per passar a centrar-nos en diferents exemples substantius extrets del debat sobre la construcció generitzada de la divisió social del treball, els successius canvis paradigmàtics que ha tingut al llarg de la historia, a fi de mostrarn com determinats mètodes d'anàlisi de les fonts normatives, han comportat una “suplantació” de les dones de l'àmbit laboral, invisibilitzant la seva participació en el món del treball, i els efectes que això ha tingut sobre la naturalització de diferents categories com el treball o les relacions de gènere.
Fer recerca activista: una contradicció de termes? per Alexandra Zavos (Panteion University, Grècia)
Com podem combinar l'activisme feminista i la investigació? Poden les metodologies feministes transmetre compromisos polítics? Podem afinar i centrar la investigació feminista a partir dels compromisos polítics? Com podem usar la reflexivitat i la interseccionalitat per a comprendre les tensions i contradiccions que sorgeixen de la doble posició d’investigadora i activita? En aquesta sessió veurem com la teoria feminista ha desenvolupat el concepte de reflexivitat i de interseccionalitat, en particular en relació amb la recerca sobre migració. Utilitzant tres estudis de cas (anàlisi del discurs del “cas Kuneva”, investigació etnogràfica en una escola intercultural, investigació etnogràfica sobre activisme antiracista) considerarem les diverses relacions de poder que juguen un paper en la relació investigació/activisme (interseccionalitat). També considerarem que el fer front a aquestes dinàmiques de poder, des d'un enfocament reflexiu, ens pot ajudar a desenvolupar diferents objectius polítics i de recerca
